La paradoxa és emprada per exposar una idea sobre la realitat, emprant una expressió contraria a la lògica convencional, és a dir, a la forma comuna de pensar. En altres paraules, és una expressió contradictòria allò que creiem cert o segur.
En aquest sentit, em sembla interessant parlar sobre la paradoxa tecnològica de les xarxes socials, tan rutinàriament emprades. Avui dia, podem interactuar a qualsevol part del món i amb tot tipus d'individus. La tecnologia ens acosta més als altres, però, de forma paradoxal, alimenta encara més la individualització i solitud de les persones. Es creen zones de "confort" on sembla que un té centenars d’"amics" i "seguidors" però són individus que se segueixen o es deixen de seguir mitjançant "clics" sense res més. No hi ha cap diàleg social ni cap intercanvi real d'emocions.
Així mateix, quan quedem amb els amics,
la família, estem tota l’estona pendents dels mòbils. Cada cosa que fem és
fotografiada per pujar-la immediatament a les xarxes socials. Si la nostra fotografia
té molts likes, ens sentim
orgullosos.
I vosaltres que penseu? Les xarxes socials són paradoxals?
Una proposta per a la reflexió molt encertada, companya!!
ResponEliminaPersonalment crec que les xarxes socials, i internet a l'engrós, té molt de paradoxal: tant pot ser una eina per fomentar la cultura i l'educació com per expandir la grolleria i el culte a la ignorància. En el món de les xarxes socials, com bé dius, ens crea la il·lusió d'estar enxaraxats amb altres humans, però potencia l'individualisme. Pensao que ens cal maduresa per fer servir aqueste eines, i sobretot no deixar-nos governar per elles.
Bona tarda Carol,
EliminaDe la mateixa forma que tu, considero que hem de ser molt crítics a l'hora d'emprar les noves tecnologies. Disposem de molta informació, però no ens ho hem de creure tot el que veiem per Internet. Des del meu punt de vista, molts cops s'empren les xarxes socials per mostrar les millors versions d'un mateix, però una foto només és un instant del dia. Per tant, no podem quedar-nos amb un sol punt de vista.
Salutacions
Molt bona proposta per a la reflexió, com diu la Càrol!
ResponEliminaEn tot cas, sovint crec que oblidem, de manera bastant apocalíptica, els bons usos que de les xarxes socials molta gent també fa. Jo sí que hi veig diàleg i intercanvi real d'emocions.
Tampoc no vull anar-me'n directament a l'altra banda i defensar que tot és bonic i útil. No, no, ni de broma. Estic amb tu en que aquesta nova manera de comunicar-se ha provocat molts canvis que, sovint, semblen superficials o egocèntrics.
Però, per fer una mica de demagògia, jo segueixo veient que la gent surt al carrer, queda amb amics, fa cerveses a les terrassetes quan ve el bon temps... Més enllà d'un temps necessari per "tastar" aquesta poderosa eina de comunicació que són les xarxes socials, crec que la humanitat ha trobat un cert encaix per seguir vivint la seva vida d'una manera bastant natural, encara :D
Bona tarda Marc,
EliminaEl teu punt de vista em sembla molt interessant. Està clar que la gent se segueix relacionant al carrer i fem vida igual que anys enrere. Ara bé, és cert que moltes vegades pugem a les xarxes socials allò que estem fem en aquell moment.
El que volia explicar amb aquest post, és que les xarxes socials el que fomenten és una àmplia comunicació. Avui dia podem comunicar-nos amb persones que es troben a km de nosaltres. Però aquest tipus de comunicació, potencien l'individualisme, com diu la Carol, i creen dependència.
Salutacions.