L’origen de l’hipertext.

Segurament molts cops heu sentit la paraula hipertext, però sabríeu definir-la? I sabeu quan es va començar a parlar d’aquest terme?

El concepte d’hipertext es remunta a l’any 1945 quan Vannevar Bush al seu article “As We May Think” va parlar de Memex (MEMory Extender), un dispositiu d’accés a la informació personal que permetria reproduir i emmagatzemar grans quantitats de dades. Aquest sistema a més de permetre cercar de forma ràpida els arxius, s’hi podien afegir notes i comentaris. Per idear aquest projecte, l’autor es va basar en la ment humana i va emular-la, configurant una eina amb enllaços directes i associatius entre diferents informacions. Bush, tot i que no va portar la seva màquina a la realitat, va intentar apropar la tecnologia a la ment humana.

Ja l’any 1965, Theodor H. Nelson defineix el concepte hipertext a partir del seu projecte Xanadu[1]:

“ ‘Per hipertext entenc escriptura no seqüencial.’ [...] la seqüencialitat presenta dos inconvenients: es correspon malament amb el moviment del pensament i imposa a tots els lectors una única manera de recórrer el text. En lloc de multiplicar les escriptures i les presentacions, l’hipertext proposa diferents versions del mateix text activades per diferents recorreguts tenint en compte les estratègies dels lectors.” (Campàs, 2005: 35).


Bibliografia:

Campàs, J. “Hipertext i Complexitat” a Coneixement fluid. 

Campàs, J. (2005) “Art, literatura i ordinador” a: Campàs, J. L’hipertext en les humanitats. Barcelona: FUOC.

---

[1] “Nom d’un gran projecte hipertextual l’objectiu del qual és crear una estructura que permetés connectar tota la literatura del món en una “xarxa de publicació hipertextualitzada universal i instantània””. Campàs, J. (2005) “Art, literatura i ordinador” a: Campàs, J. L’hipertext en les humanitats. Barcelona: FUOC, pp. 34-35.