Com hauria de ser l’ensenyament i l’aprenentatge en la societat del coneixement?

Des de finals del segle XX, les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) estan presents en tots els àmbits i, per aquesta raó, també tenen un paper important en les tasques educatives i formatives. La nostra societat és canviant i constantment ens arriben informacions i estímuls. Però moltes vegades és difícil aprofitar i identificar les dades més rellevants que rebem per mitjà de les TIC. Això, ens obliga a estar disposats a desenvolupar una consciència crítica i una actitud flexible.

La societat del coneixement no ha d’aprendre tecnologia sinó que ha de fer un bon ús d’aquesta en l’àmbit educatiu i, així, avançar en l’aprenentatge. Això requereix un esforç continu per part dels docents que han de conèixer i dominar les tecnologies com a eina metodològica. Ara la principal font d’informació no es troba en el professorat i a més no es valora tant un saber acumulatiu, per tant, no té sentit que es facin classes magistrals. Avui dia, els docents han de guiar als alumnes i amb els nous recursos els han de facilitar l’aprenentatge, per tal de fomentar la creativitat. Si un alumne és creatiu, serà un alumne actiu, ja que es preguntarà el perquè de les coses i d’aquesta manera aprendrà a aprendre.

En conclusió, el procés d’ensenyament-aprenentatge en un món global dominat per les tecnologies ha de basar-se en la reflexió sobre els problemes actuals, reals i que ajudin a prendre decisions en aquest món d’incerteses, substituint així l’acumulació i difusió de la informació. 

Bibliografia.

Campàs, J. (2016). Les humanitats en la societat del coneixement i a la universitat. Temps d’educació (51), pp. 67-82.

Webgrafia: 

¿De qué sirve el profesor?. URL: http://www.lanacion.com.ar/910427-de-que-sirve-el-profesor (darrera consulta: 24.04.18)