Hipertext i obra d’art.
Com a
historiadora de l’art m’he fet la següent pregunta: podem
analitzar obres d’art a partir d’un hipertext? La resposta és sí. Ara bé, segons
Campàs (2013), aquest ha d’estar ben dissenyat perquè l’aprenentatge sigui
òptim.
A Internet podem trobar molts hipertextos però
aquests no estructuren la informació de manera associativa. Un bon disseny hipertextual ha de tenir
una retroacció interactiva entre les seves parts. A més, el disseny de la
pàgina ha de servir per a tot tipus d’obres i, d’aquesta manera, l’estudiant no
haurà de tornar a aprendre a navegar.
El lector navegarà a través dels nodes, en funció
dels seus interessos i coneixements, ja que la lectura no és seqüencial. Això fomenta
que els usuaris siguin actius. Campàs (2013) proposa que els nodes desenvolupin
una idea breu i a partir d’aquesta surtin altres nodes que portaran a més
informació i així successivament. Si un node conté molta informació, fomentarà
més la lectura seqüencial i això és el que s’ha d’evitar perquè l’aprenentatge
educatiu sigui favorable. Això és el que passa en consultar Internet, ens
trobem amb tanta informació que deixem de llegir el que ens interessava o
passen a un altre tema.
Així
mateix, la creació d’hipertextos per analitzar obres d’art permet adaptar els
continguts als coneixements de l’estudiant, perquè cada usuari escollirà
lliurement el camí que li permeti ampliar els seus coneixements i no navegar
pels nodes que ja coneix. A més, l’hipertext, permet al lector emprar el mateix
material en diferents contextos.
Com hem pogut veure, es poden analitzar obres a partir d’un hipertext però
aquest ha d’estar ben elaborat perquè l’ensenyament-aprenentatge en línia sigui
òptim.
Bibliografia.
Campàs, J. (2013) “Anàlisis hipertextuals d’obres d’art” a: Campàs, J. Didàctica de les ciències socials i TIC.
Barcelona: FUOC.
Bona reflexió. Joan Campàs em va donar les classes d'Història de l'Art a la UOC. Una de les PAC's era un hipertext sobre un artista (ja no recordo quin, fa forces anys) i la seva obra. Va ser curiós treballar d'aquesta forma ja que , si bé requeria construir en una dimensió més, va resultar ser molt.... com ho diria......endreçat i complert. Llegir sobre art (o sobre qualsevol cosa després de tot) en un text pla i lineal requereixi molta constància i concentració, però el hipertext permet llegir conceptes i anar consultant curiositats o dubtes sobre allò que es llegeix, o deixar de llegir-ho per fer immersió en una altra qüestió que ens ha cridat més l'atenció. De fet és com visitar un museu, per molt que tinguem una ruta prefixada, qui no s'ha saltat una sala i ha anat directe a la peça que li interessava?.
ResponEliminaBona feina, companya, salutacions!!
Molt bona reflexió Carol. M'ha agradat molt la comparativa que has fet amb el museu. Com bé dius quan visitem un museu ho fem de manera hipertextual, no tenim per què fer el recorregut de manera lineal, sinó segons els nostres interessos.
EliminaSalutacions.
Aprendre art hipertextualment? Imagino que la idea seria que fos l'oposat a llegir-se un llibre sobre una obra determinada, no? Vull dir tipus lineal.
ResponEliminaLa cosa és que quan decideixes aprendre-ho tot sobre una obra a partir d'un sol llibre l'autor/a d'aquest ja deu haver fet el seu treball hipertextual i intenta ordenar-lo per fer-nos-ho fàcil, no? Llavors imagino que el risc que ens queda és el d'haver triat bé el llibre en qüestió i esperar que el treball hipertextual fet per l'autor/a sigui bo.
Què és el que hi perdem (fins i tot si encertem i el llibre és bo i complet)? Doncs el poder adaptar l'aprenentatge a les nostres pròpies particularitats, no?
Hola Marc,
EliminaL'autor d'un llibre d'art, com bé dius, ha d'haver fet un treball hipertextual abans d'escriure'l però el lector del seu llibre farà una lectura lineal de l'escrit i no podrà fer de lector-autor, figura que neix amb l'hipertext.
Salutacions.