És el nostre cervell hipertextual?

A partir de les diferents lectures que estat fent durant el curs, considero que aquesta pregunta és molt interessant i, per tant, vull intentar respondre-la en les següents línies.

No pensem de manera lineal, ni seqüencial. La nostra ment relaciona les idees entre si, establint vincles de variada significació, en funció de l’itinerari que nosaltres mateixos marquem per tal d’arribar a allò que desitgem.

La hipertextualitat emula la nostra forma d’associar idees. Els nodes, enllaços i ancoratges de l’hipertext són els que ens permeten anar d’una informació a una altra. Aquests elements permeten adequar el discurs a la realitat en què es produeixen les idees, ja que l’hipertext permet a l’usuari decidir el seu propi camí a seguir.

D’aquesta manera, podem dir que la nostra manera de pensar es basa en la interacció constant d’uns nexes semblants als que podem trobar a l’hipertext.